GREEN HAT



Molts recordareu La Ducha, pel·lícula de Zhang Yang de 1999, i una de les primeres d'aquest cinema asiàtic recent que va aconseguir una gran distribució a nivell internacional. Ara és Liu Fendou, el seu guionista, qui emprén la seva carrera de director, i val a dir que d'una manera força encertada.

La cinta es divideix en dues parts amb històries sembla que molt diferents, però que porten com a denominador comú que totes dues són interpretacions i efectes de l'amor, encara que en situacions i amb personatges sense relació. Bé, sense relació tampoc, perquè al mig de la pel·lícula podríem dir que un protagonista "li passa el testimoni" a l'altre, donant-li entrada per a que ens expliqui la seva història.

En el primer segment, Liao Fan apareix com un jove xinès que té mil maneres de guanyar-se la vida sense treballar com la resta. Amb els seus germans planeja atracaments i dedica el temps a divertir-se mentre fa temps abans de marxar cap als Estats Units on la seva nòvia l'espera, i al voltant de la qual gira tota la seva vida. A través d'una situació inesperada en un principi coneixem Li Congxi, policia i bon pare, però no com a marit. I no perque no vulgui, sino perque té una disfunció sexual que no aconsegueix superar. Això el portarà a satisfer la seva dona d'una manera bastant atípica, però no exenta d'una certa i particular lògica.

Un realment apoteòsic inici de la cinta, amb l'escena de la definició dels tipus de cinema que s'hauria d'emmarcar, i un final cru i alhora còmic, ajudats d'un bon ritme i una notable definició dels personatges, fan d'aquesta una de les millors pel·lícules projectades en aquest festival, fet que li ha reportat el Premi a la Millor Pel·lícula en la Secció Oficial.

Un detall: en els crèdits inicials no apareix el típic "Dirigida per Liu Fendou", sinó un suggerent i confiat "La primera pel·lícula de Liu Fendou". Esperem que sigui així.



 

Sergi 

VOLVER A CRITICAS
 

Copyright © AVED - Associació de Video Edició Digital

 

r>