ONE NIGHT IN MONGKOK

Premiada en diversos festivals, com ara el de l'Acadèmia de Hong Kong i el de l'Associació de Crítics de la mateixa ciutat, i amb un estil de negre thriller mafiós, One Night In Mongkok ens arribava recordant-nos inevitablement la grandiosa trilogia d'Infernal Affairs. Tots sabíem que era extremadament difícil superar-la, i per això directament ja no esperàvem que ho fés ni tampoc teníem intenció de comparar-la-hi. No ens equivocàvem, i aquesta no està a l'alçada de les altres, però això tampoc la desmereix.

Roy va a Hong Kong amb un objectiu senzill (que no simple): matar un dirigent d'una banda mafiosa i cobrar per la feina feta. Roy no ha fet mai una cosa així, ni té la intenció de repetir. A més, té una altra motivació per endinsar-se al per a ell desconegut Hong Kong, molt més noble i incòmoda en la història, que no és altra que trobar la noia amb qui es va prometre. Només arribar coneix Dan, una noia de poble com ell que va venir a la gran ciutat buscant un somni, però que ha acabat treballant de prostituta. Però això no li treu el somriure de la cara, aparentment. Són dues persones oposades, però justament per això es complementaran mentre intenten acomplir la missió vital de cadascú.

Amb moments còmics intercalats entre persecucions i tensions del món criminal, la pel·lícula discorre sense crear-nos avorriment, però tampoc sense sorprendre'ns gaires vegades. Alguna escena amb autèntica potència, com és la pallissa que rep el protagonista en un moment de l'aventura, ens criden l'atenció en la que fins llavors crèiem que era una cinta policiaca més innocent del que finalment demostra. He de reconèixer que el clímax final per a mi no va tenir la intensitat que desitjava, però de tota manera ens queda el regust d'haver contemplat un exercici notable de direcció i atreviment políticament incorrecte, i justificadament, en l'àmbit del guió. A més, s'ha de reconèixer que sempre s'agraeix tornar a veure en una gran pantalla la bellíssima Cecilia Cheung, a qui el 'desparpajo' que desprén ajuda especialment en aquest paper.

 

Sergi